Home
  • Els capgrossos formen part de la tradició festiva alacantina des de fa més de cinc segles

  • L’empenta de la societat civil fa possible la recuperació d’una tradició abandonada

Són uns dels grans atractius de les festes populars i tradicionals. Amb les seues cares expressives no deixen indiferents als espectadors, en especial als xiquets. Aquest és el seu públic favorit, tot i que algú s’esglaie quan se li acosta algun d’ells. Els nanos i gegants formen part de l’imaginari col·lectiu de moltes generacions d’alacantins i tornen a aparèixer després d’anys d’oblit i abandó. Aquesta manifestació cultural tan popular i festiva va desaparèixer en anys passats dels actes i les festes populars alacantines sense solta ni volta.

La gent gran d’Alacant recorda perfectament la cançó què els nanos solien recórrer els principals carrers de la ciutat. Tot i que ja fa temps que no els ha vist in situ, Maria, veïna del centre de la ciutat encara canta:

«Nanos i gegants

xicotets i grans

quan serem fadrins

tots serem iguals»

Li acompanya taral·lejant Mari Carmen. Des de la residència on viuen recorden sense dificultat les dates de les seues actuacions, centrades “en les Fogueres i també a l’agost a les festes patronals de la Mare de Déu del Remei. Un altre veí del centre tradicional, Francisco, apunta que, a més de dansar al ritme de la dolçaina i el tabalet, “es ficaven amb la gent, agafant-los per ballar o tocant-los l’esquena i eixir corrent. Gracietes sense maldat”. Tots tres, coincideixen a definir com “una bona colla; quasi sempre en torn als vint” el número de capgrossos que recorrien, sovint acompanyats dels Gegants, pels indrets principals de la capital. Nogensmenys, en acabant la dècada del 1960 el ball alegre dels nanos anà deixant d’omplir de festa els carrers alacantins. Els tres majors no són capaços d’explicar la causa de la desaparició. “La veritat és que no. Es trencarien i ningú se’n faria càrrec d’arreglar-los, com passa amb les coses velles”, es lamenten enyorant aquells temps d’infància i joventut ja llunyana.

Afortunadament, gràcies a l’empenta i afany d’uns pocs, ha sigut possible revifar aquest espectacle a la nostra ciutat. Una d’aquestes persones és Antonio Sànchez Pérez. La seua és una petita història plena de vicissituds que paga la pena ser contada.

Antonio és un home de temperament cultural inquiet i alhora emprenedor. La seua estima per les festes alacantines de caire més popular el va empentar a fundar tant colles de dolçaines (Sant Antoni), com de dimonis (La Ceba) i col·lectius de carnestoltes (La tripa del moro). Com molts altres alacantins mantenia records d’infantesa amb els capgrossos desfilant pels carrers en festes. Amb eixa vinculació a les festes no li passà per alt que els nanos no hi participaren en aquells anys finals de la dècada de 1980.

És possible que el mateix tarannà investigador del seu germà Mariano va guiar les passes d’Antonio Sànchez en la cerca dels capgrossos. Una informació rebuda li va fer posar-se en contacte amb l’aleshores regidor de festes, Martínez Bernicola preguntant-li per l’existència dels caps als tallers municipals del Polígon de Baver o del carrer Itàlia. Va ser l’inici de la recerca. “Després de set o vuit visites al final ens contestà que als tallers municipals no n’ hi havia, de capgrossos, que era una llàstima que hagueren desaparegut, però que el tema estava conclòs i que no tornarem a visitar-lo preguntant sempre el mateix. Va demostrar que la cultura popular valenciana li preocupava ben poca cosa”, explica recordant la conversa amb el regidor socialista, mort al 2009.

L’arribada del Partit Popular al comandament del govern municipal al 1995 va suposar un canvi important en molts aspectes per la ciutat i, pel tema que ens ocupa, positiu. El nou regidor de l’àrea cultural, José Pamblanco es va interessar per l’assumpte quan va tornar a demanar pels capgrossos. “D’entrada mostrà interés. Em va presentar l’encarregat del magatzem municipal i hi concertàrem una visita. Després de regirar i preguntar als encarregats més veterans trobàrem vuit nanos i cinc gegants. El seu estat era molt degradat, però eren recuperables”, explica.

Els gegants havien estat encarregats per Tomàs Valcàrcel al taller saragossà El Cotillón

Els gegants havien estat encarregats per Tomàs Valcàrcel al taller saragossà El Cotillón

El fet d’haver-los trobat, però, no significava la fi de les dificultats per a veure’ls novament als carrers alacantins. El regidor Pamblanco va posar per davant les dificultats econòmiques que suposaria reparar els nanos i gegants retrobats, trobar-los un emplaçament per garantir la seua conservació i enllestir-los per a les desfilades. Antonio Sànchez però va insistir i proposà al regidor municipal que la Diputació Provincial se’n fera càrrec. “Vaig proposar de redactar jo mateix un projecte per tal que la regidoria de festes li ho presentés al diputat de Cultura, i on es feia esment al seu valor cultural, vinculant-lo amb altres col·lectius festers als que jo hi era, com la colla de dimonis que serien qui els traurien al carrer, acompanyats per la meua colla de dolçainers. Vaig parlar en persona amb el diputat  Miguel Valor, però…”.

Els capgrossos foren encarregats amb motiu del 5é Centenari de la ciutat

Els capgrossos foren encarregats amb motiu del 5é Centenari de la ciutat

Així, amb el seu projecte al fons d’un calaix del palau de la Diputació, les estructures de cartró pedra continuaren arrumbades al fons dels magatzems municipals. Amb tot, només n’eren vuit i no massa antics. La creença popular era que la majoria de les peces havien sigut destruïdes per la guerra o pel pas del temps. A ell no li resultava estranya la possibilitat que la desídia dels responsables municipals haguera permés la seua desaparició. No obstant això, la manca de documentació al respecte “no m’acabava de quadrar. Al període entre el 1920 i el 1970 en cap arxiu municipal es troba referència als nanos i gegants. Ni a la seua adquisició, o la reparació, ni tan sols la contractació per a festes. Cap ni una. És ben segur, però, que existien en eixa època, doncs desfilaven i tot el món tènia constància d’ells”, explica.

Durant els anys 1960 i 1970 les figures desfilaven amb el control d’Antonio Rico, l’encarregat  de tot allò relacionat amb ells, des de guardar-los i enlluir-los fins contractar a qui els portara. Quan per raons d’edat ja no se’n va poder fer càrrec, la  manca d’un control adequat donà lloc a la pèrdua d’alguns exemplars. Amés la riuada de l’any 1982 acabà amb els capgrossos, que llavors es trobaven als magatzems del carrer Itàlia. Per substituir-los, i amb motiu del 5é Centenari de la ciutat, l’Ajuntament encarregà a l’artista foguerer Angel Martín la construcció de vuit nous caps. No obstant això, passat l’any de les celebracions no existia un control adequat dels exemplars. “Es deixaven a les comissions de festes que els demanaven i sovint  tornaven amb desperfectes. Fins i tot algun van acabar a l’aigua a les festes de Tabarca”. Al remat, els capgrossos acabaren a un magatzem sense que ningú els fera cas.

A l’any 1999, dos anys després del revés inicial, el canvi canvi al front de la regidoria va permetre que l’assumpte dels capgrossos reviscolara. El nou regidor de Cultura, Andrés Llorens es va interessar pel tema quan Antonio Sànchez en una nova visita a les dependències de Cultura municipals va posar-li en antecedents. “Llorens venia de ser President de la Gestora de Fogueres i es preocupà pel tema. Es van arreglar a poc a poc, amb aportacions econòmiques puntuals i amb compta-gotes, però es van reparar, que és el que compta”. Els vuit capgrossos i els cinc gegants reparats tornaren a eixir als carrers l’any 2000. Al llarg dels últims anys, tres gegants més integren la “Colla de Nanos i Gegants d’Alacant”, associació formada per encarregar-se de la seua utulització a les festes.

Imagen11

A l’any 2000 es produeix la primera eixida dels nanos del 5é centenari i els gegants de 1977 després de la seua restauració, junt a la Colla de dolçaina Sant Antoni

No obstant, la petita història dels nanos d’Alacant encara continuaria amb una troballa excepcional.(Continuació)

Anuncis

2 thoughts on “La ciutat dels caps perduts

  1. Retroenllaç: Expo Nanos i Gegants d’Alacant s. XX | nyas Alacant

  2. Retroenllaç: La restauració | nyas Alacant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s